Start-ups i temps

Una enorme part dels negocis relacionats tecnològics es basen en la idea que no tenim temps perquè estem ocupats sent productius.
Compres, serveis i les accions més senzilles i de poc valor- rentar el cotxe- estan servint com a excusa per muntar el següent “Uber per…”.

Als carallots sembla els ha semblat un mèrit proclamar estar molt atrafegats i no tenir temps per res. És una excusa, un escut i un pedestal. Les noves tecnologies han augmentat aquesta dèria. És un error en el que caic sovint per tant més que criticar me l’estic auto-diagnosticant.

Aquesta setmana he llegit dos articles a Quarz que apunten a aquesta doble tendència; algunes start-ups només aprofiten el fet que les condicions de seguretat laboral han disminuït i altres faran que es perdin més llocs de treball dels que seran capaços de generar.

El primer:
http://qz.com/312537/the-secret-to-the-uber-economy-is-wealth-inequality/

El segon no el trobo.

Com que ja em conec els arguments anti-anti-innovació i anti-ludites no els repetiré. Vaig assumir Schumpeter i la seva destrucció creativa fa anys.

Però hi ha algun dia que més enllà de creure en treballar fort i estalviar i innovar us demaneu què passarà amb les vostres vides o amb els del vostre voltant quan tingueu seixanta anys i deixeu d’estar preparats per treballar en un món molt competitiu que us envolta i que ja no us valora?

I encara us quedaran vint anys per viure.

Ahir un amic ben pagat i amb una bona feina m’ho deia.

“Em veig rentant plats als seixanta-cinc per tres euros la hora”

La por i els cotxes

A la indústria de la fotografia de cotxe hi ha una por enorme a l’impacte del CGI- imatges generades per ordinador- i una espècie de convenciment i de resignament que acabarà per eliminar la indústria tal i com la coneixem.

La idea es basa sobretot en què al públic li és igual veure una fotografia ben feta que una de mal feta. Sembla que qualsevol avenç tecnològic ens porta a pensar que la societat redueix les seves capacitats i la seva sensibilitat. Sense cap prova.

Jo vec la diferència quan vaig pel carrer i vec una foto de cotxe ben iluminada i pensada i treballada i quan vec una cosa amb rodes amb les ombres mal posades  i percebo clarament quina em fa salivar i pensar en estalviar i quina no. I estic convençut  que qualsevol altra persona també.

Podem i potser hem de retallar en hotels i restaurants i altres peces de la comiditat però en el que no podem estalviar és en la realització de peces ben acabades  i ben allunyades de les fotografies del cosinet amb l’iphone. La viralitat i la reducció de pressupostos és una fal·lòrnia que ja veiem acabar, totes les teories al voltant dels banners i les interaccions i els anuncis inserits en xarxes socials sembla que també. La gent encara gaudeix amb un bon spot publicitari- quants se’n comparteixien activament a les xarxes!-  o una fotografia que el distregui al metro o que doni color a un edifici lleig. A Internet la gent vol velocitat i que la deixin el més tranquila possible. Així que en realitat és en altres mitjans on les peces publicitàries creen menys rebuig. I sobretot parar de tenir tanta por. La por es contagia ràpid. Passa del fotògraf al creatiu, del creatiu al de comptes i d’aquest al client. I s’hi queda per molta estona.

MERCAT DE TREBALL

Sovint se’ns acusa als ciutadans de queixar-nos i no oferir res a canvi. Doncs algunes propostes.

– Treballadors públics. Reducció fins a un límit del 12% del total de la població els treballadors públics estables. El tipus i varietats de serveis s’adequaran a aquesta prerrogativa; no al revés.

– Treballadors públics II. Establir contractes legals i ben fets a professionals per a treballar a l’administració. No formes encobertes de contractació, sinó un pacte laboral lícit entre ciutadà i administració quan sigui necessari.

– Autònoms . Reducció de la seva quota mensual a la Seguretat Social. Intentem que més gent sigui autònoma, no fer-los sentir més segurs.

– Endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys.

– Abaratiment de l’acomiadament.

– Eliminació de contractes temporals.

I com a idea general: Nissan ,Wolkswagen i altres grans marques marxaran d’aquí poc del país. Parem de lamentar-nos. No comprem prou cotxes, no treballem prou bé i un dia marxaran. Punt. Vivim amb això.

Oportunitats

Hi ha llocs- llocs americans concretament- on si vols treballar amb algú el truques i tranquilament li ofereixes els teus serveis. Et diu que sí o que no, un somriure i apa adéu.

En aquestes latituts això no es practica perquè considerem que qualsevol intrusió és spam.

No s’hi pot fer res.

O bé sí. Es pot fer el mateix, assumir el grau de perjudici que això pot provocar- pèrdua de clients potencials, mala reputació, etc- i intentar tenir accés a les feines que més interessin. La societat 2.0 ho pot facilitar. Però el component definitiu poden ser els elements que defineixen de fa anys les pràctiques comercials d’èxit:

1) ser exhaustiu

2) ser metòdic

2) analitzar respostes

3) ser intensiu – refinament d’oferta i objectius

4) autoanàlisi I: eliminar la vanitat que ens fa témer el fracàs

5) autoanàlisi II: subratllar l’element lúdic de la pràctica comercial

6) repetició

7) repetició