MASSA TARD

Fa com a mínim set anys que hi penso i mai ho he arribat a fer. Els qui tenien 20 anys l’any 45 ara ja els deu fallar la memòria, els qui eren més grans ja deuen ser morts.
La idea era entrevistar els nobles i els rics i els cultes de la vella Europa central i que em narressin la seva trobada amb el règim comunista. Hi ha un llibre del Sándor Marai on explica el seu contacte amb els soldats del front oriental. L’home estava impactadíssim per les seves formes, la seva rudesa, la ideologia que justificava qualsevol abús i la misèria material a la que eren sotmesos i de la que a la mínima intentaven escapar. El que estava acostumat a la gent demanant les coses si us plau i a les sobretaules de tres hores.
El que avui anomenem Europa del Est va ser Imper Autro_Hungar i intel·lectualitat, cafès, música de cambra i castells i balls abans que els comunistes ho anivellessin tot per avall. El contrast devia ser brutal. Hi havia el xoc cultural rus i l’efecte de conquesta però és que la dèria comunista feia que qualsevol refinament passat, qualsevol estalvi o resistència fos sospitosa. El còctel devia ser brutal. L’avantatge del revolucionari respecte el repressor feixista és que el primer pensa que està fent el bé i que de fet està eliminant els opressors.
De les anècdotes catalanes relacionades amb la revolució, sempre recordaré la iaia de la meva amiga Olga descrivint com si fos ahir com els anarquistes havien entrat a l’església del poble i s’havien posat a ballar amb la Verge Maria mentre es bevien tot el vi. Era un record vivíssim d’una subversió de valors. La dona no n’havia oblidat mai el xoc i la por i el xivarri i la olor.
Segur que en puc trobar llibres plens d’anècdotes orientals però la força del testimoni enregistrat – com Shoah- és incomparable. I un cop més, ara ja és massa tard.

Enterrament de Francesc Josep d’Àustria

“Abrigada pels tapissos i l’or i el vellut negre, allí respirava una manifestació impressionant de la història d’Europa. Els Borbons, els Orleans, els Habsburg, i el Witelsbach, i encara la sang de les cases de Coburg i Hannòver, reflectides en el safir agrisat dels ulls de la nostra reina, representaven el cor compacte d’aquella flor, elegant, fatigada i enlluernadora, de la qual els múltiples pètals es tenyien de la moral ambigua o tenebrosa dels grans llinatges. Eren consqüències , algunes en bon estat i altres en degeneració, de pretèrites volades d’àguila, de difícils digestions de llop i de metàl·liques estridències militars: perfectament classificades i definides per l’heràldica; punxades per la fredor implacable dels títols, de les corones, de les creus, dels collars i de tota mena de condecoracions. Eren bíceps estovats, abdòmens en dilatació o pectorals oprimits, als quals el valor simbòlic dels uniformes creava una ombra de gruix, i la màgia del nom els feia sang heteròclita. I encara que fossin teixit animal , apte per al misteri del càncer, i dentadures per a la vulgar vedella de les carnisseries, l’escandalós volum d’història que els doblegava l’esquena els convertia en món a part, d’estrany destí ontològic i de complicada fisiologia.”

Memòries. Josep Maria de Sagarra

heteròclit -a :
adj. [LC] Que es desvia de les formes o les regles ordinàries. Una classificació heteròclita i arbitrària.

 

En relació a la successió.

El germà gran terrorista

Ahir vaig escriure un tweet que si fos alcalde o treballés en una corporació m’hagués pogut costat car.

Screen Shot 2014-05-08 at 08.21.22

A vegades se’ns escalfa el morro.
Durant molt temps els grups terroristes d’esquerra van despertar -me molt d’interés. No hi estava a favor però no els condemnava amb la rotunditat que per exemple practicava amb el terrorisme islàmic. Coses.

Hi havia una mica de fascinació litúrgica. El llibre “Branding Terror”  , en parla i n’ il·lustra exemples: els emblemes, els murals i la sensació de ser l’única defensa contra un govern o una societat injustes i abrasives.

 

jpg

Recordo l’anècdota que els Ultra Sur no anaven al País Basc mentre hi havia ETA però que hi van començar anar quan aquesta va signar l’alto al foc. I aleshores els Ultra Sur hi feien el que normalment fan a altres llocs; barallar-se, abusar, insultar.

El terrorisme d’esquerres tenia per mi – i era un miratge fals- una funció reguladora. Com en una societat democràtica els qui més mal fan, els que més s’aprofiten de la seva força són els més racistes, els més plens de prejudicis, els que tenen més odi, la funció dels pistolers seria de tant en tant castigar un brètol perquè els crims no quedessin sense pagar. Aquesta violència de resposta seria també un recordatori. No, no podeu fer el que us dóna la gana. D’alguna manera s’assembla al rol dels superherois ; no van a judici sinó que se’ls aplica justícia venjadora.

Fa temps que vaig veure amb més força que:
1) El terrorisme té la seva pròpia agenda.
2) Els membres d’una organització terrorista necessiten una idea-força darrera la seva activitat- nació, religió, revolució- No n’hi ha prou amb fer justícia.
3) L’assassinat acaba essent injust i improductiu la majoria de vegades. Hi ha poques morts que deixin un món millor.
4) Posar bombes mai és un bon sistema però és un sistema més segur que anar pel carrer disparant.
5) El cicle de la violència existeix.

Per això ara només vaig al gimnàs i prenc esteroides i m’he apuntat a karate. Perquè la propera vegada que uns porters de discoteca abusin a algú davant meu, no m’amagui com un ratot.

 

 

THOSE THINGS HAPPEN (I got big time billed for downloading an episode of The Americans)

So finally it happened. I thought it was a myth. I got a bill for downloading video material on the Internet. The worst part is I was not even aware of downloading it.
But when you got a twelve page file written in german, under your girlfriend’s name telling you that the original cost by law would be 1500€ but they will be benevolent and charge only 515€ if you pay immediately, well, then I guess you pay. At least that was what I did. In order to get rid of the fear and as a fair price for all the free video watching I have been practicing for years now. One of the problems in Europe is how hard is to do things legal. I pay a lot of things but there are a lot that I did not pay. So here I am , almost 600€ poorer. I have been on vacation for this money. I could go to el Celler the Can Roca and invite Andrea and I could still tip for that money. A big waste.

Some ideas that occurred to me:

– If you plan to live in Germany , uninstall utorrent. Utorrent is the software that I used the fewer in my life and finally turned to be more expensive.

– Check how the new app for Cuevana works. I am under the impression that Cuevana downloaded something – instead of just streaming it- since it looks like it uses a P2P system in its desktop version.

– Think twice about downloading. I even think twice about streaming. I mean I know it is illegal. I don’t know if they can fine you for doing it.

– Save money for surprises. This is the first time in my life that I felt clearly that your whole life go into instability if you go short on money or if you are just not ready for eventualities.

– Get a legal advisor. A problem in Germany for me is that I had nobody to ask. In Barcelona I have some friends who I could ask and they would not be bothered or would ask for money. In Germany I did not. Sure Andrea offered to ask but then you need somebody to take care of it; in a way I find it important to be legally independent.

– Forget about guilt. It is weird because I felt I kind of deserved the fine. This is another reason why I did not fight. It is a weird feeling. Maybe I am mixing up things in my head and since I am somebody lazy and self-indulgent with carbs I decide I had to be punished? I need to go and visit my therapist.

– Be conscious. I don’t remember downloading nothing. I don’t know the law in Germany. I did not know how much money there was left in my account. I did not know who to ask when it comes to difficult matters. Basically I moved to Germany and I had the attitude of a twelve years old kid. I am not a rigid person, and this is an understatement but adult life is that. Get a bit of a grip on it.

 

Parsing English with 500 lines of Python

Computational Linguistics

A syntactic parser describes a sentence’s grammatical structure, to help another application reason about it. Natural languages introduce many unexpected ambiguities, which our world-knowledge immediately filters out. A favourite example:

They ate the pizza with anchovies

A correct parse links “with” to “pizza”, while an incorrect parse links “with” to “eat”:

The Natural Language Processing (NLP) community has made big progress in syntactic parsing over the last few years. It’s now possible for a tiny Python implementation to perform better than the widely-used Stanford parser:

Parser Accuracy Speed (w/s) Language LOC
Stanford 89.6% 19 Java > 50,000[1]
parser.py 89.8% 2,020 Python ~500
Redshift 93.6% 2,580 Cython ~4,000

The rest of the post sets up the problem, and then takes you through a concise implementation, prepared for this post. The first 200 lines of parser.py, the part-of-speech tagger and learner, are described here. You should probably at least…

View original post 2.931 more words

Latitude 59. Recap

I was sick during the first day of Latitude 59.
I have taken a flight to Tallinn, spent money in hotel and flights and I was filled with motivation but I could not separate my body from a clean toilet for more than three meters or forty-five minutes depend if we measure space in distance or time magnitudes.
So I jump directly to second day.
Even going there just for one day I still find Latitude one of the best conferences in a money / quality ratio.
Bus pick up us on time. Drove us through the city, so we could see the real Tallinn. The soviet blocks, the not-taken-care-of but all around great green areas, the bad asphalt, the elegant walkers, the open business looking half-closed, the german cars, the lack of obese people, people entering to offices with a good spirit. Old town of Tallinn looked to me a bit too much of a recreational city; nice clubs and restaurants in gorgeous buildings, dressed up girls, striptease clubs and the constant presence of big guys in each door. After my first walk around I baptised it as TTallinn, city of bouncers. So the bus ride was great to see a busy city not giving a damn about tourists.
The conference started as all second tech days start, with some references about the last night of partying and jokes on hangovers. Not great, not horrible.
Then Deborah Magid. She felt like somebody important in IBM. Not a super big fish but somebody used to speak in public and who represents the nicest,start-up friendly, face of IBM. The presentation was formal, slightly standardized but solid. In a way we have heard this talk before but it was good to have it delivered by somebody with actual power to decide. Two good thoughts; the real chance to do something useful thanks to technology -so come on start-ups do not think just in the next way to add filters to a picture – and that somebody like Ms. Magid had a major in Psychology which gave all of us without a tech degree a bit of hope about our chances to get a role in startup world.
Then the crowdfunding experts. Really good panel. Different views. The guy with a biggest experience was the one talking the least but still really good. Not reiterate and well-directed by the moderator. I missed some questions regarding Europe, regulation and what we should expect from European elections in 2 weeks. This is the weird thing about politics nowadays. We do not even expect nothing from them because we tend to believe they will not listen. Some important ideas from the panel:
1. We can build a community of investors.
2. We should always ask our minimum desired amount
3. Crowdfunding has to start before you make public your campaign.
4. Fraud is not that common. Because is already hard to raise money for good reasons, imagine to do it for fraud.
Overall good. And maybe the ones willing to kick ass the most. Good punches at the face of VC regarding levels of failure.

Then the 1 minute pitches. God is hard to pitch an idea in 1 minute. God you need to have a good english and a powerful voice. Really good job by some of them. But 1 minute! How hard it is to sound appealing in 1 minute.

Break. Coffee. Pealed fruits. Internet.

Jonathan Bradford came with good own experiences. How he was good at some things and really bad at some others. You can feel his passion there. In other cases they talk about passion but you see the suits and you know is also about pocket, in the case of Mr.Bradford you see somebody believing in tech and in accelerators and thriving to find a way. Refreshing. The best part, when somebody was asking about IP (intellectual property) and the possibility of ideas being stolen when showed. Answer: I don’t understand most of the time what you are pitching, I just see if the team or the people are or will be good. Amazing.

Then the panel on Angel Funding. Suits. Mercedes Benz. And where is my money. A realistic approach. We are here to make money and to be a bit cruel and a bit funny in the same moment. Chris Burry was insightful, clever and made you smile. They are like the old brother – more than a husband as suggested – who bully you a bit, and push you a bit and will not take excuses. I loved to hear this guys talk and I would be a bit afraid of making business with some of them. But, still , I would need them. At the end, as always a random guy appearing asking for Angel. He presented a badly exposed idea. And they just killed him. Honestly. That was mean.

Lunch. Hard meat and cold pasta. I had to work a bit so no time for networking. I looked horrible so I hide myself all the time. I would like to keep on going to conferences and I just hope nobody will remember my looks. I had to skip most of the panels during the afternoon because I had some things to attend. I was there but I was not taking notes so they turned to be a little confusion of already heard ideas and a bit of bragging all around.

The day ended with the final pitch contest. I found remarkable an american man- who finally won- presenting a new kind of paper for external printing, the guys with the bike locks and a couple of softwares, nothing mind-blowing but some of them handled really well the judges, who were being a bit sharky.

Really good day. Interesting atmosphere. Some sadness because people get a bit desperate, even pitching in bathrooms but overall really healthy and quite pro. My only question is why one of the guys moderating – Mike Reiner- insisted in being an ass. He was smart, no need to add the ass part.

 

Comunicació Audiovisual

“To that end, he calls for a system in which student journalists are required to be tested on basic journalistic (and literacy) skills – such as spelling, grammar, writing to length, headline-writing and “getting the best out of dull stories – before they are given newsroom jobs.”

(greenslade blog)

 

http://www.theguardian.com/media/greenslade/2014/mar/28/local-newspapers-newspapers

Audiovisuals. Estudis.

Cada any intento fer l’esforç de posar sobre paper el meu pla d’estudis ideal d’una carrera d’audiovisuals. El primer que faig és comprovar quina és la situació actual i si ha canviat molt. No ha canviat massa i segueix semblant interessant.

(via UAB )

Assignatures de formació bàsica i obligatòries

**1r curs 2n curs**
– Història de la Comunicació
– Perspectiva Històrica del Món Contemporani
– Tecnologies en Comunicació Audiovisual
– Estàndard Oral i Escrit de la Llengua Espanyola
– Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
– Llengua Catalana Estàndard en els Mitjans de Comunicació
– Psicologia de la Percepció Aplicada a la Comunicació Audiovisual
– Narrativa Audiovisual
– Tecnologies de la Informació i de la Comunicació
– Estructura de la Comunicació
– Guió Audiovisual de Ficció
– Teories de la Comunicació
– Història del Cinema
– Llenguatge Televisiu i Cinematogràfic
– Llenguatge Radiofònic
– Models de Producció i Difusió de la Indústria Audiovisual
– Teoria dels Gèneres Audiovisuals
– Estructura Social i Política
– Llenguatge Multimèdia
– Història de la Ràdio i de la Televisió

3r curs 4t curs
– Art Contemporani
– Mètodes de Recerca en Comunicació
– Estructura del Sistema Audiovisual
– Dues assignatures optatives de l’oferta del 1r semestre
– Planificació, Gestió i Realització d’una Obra Audiovisual
– Estudis d’Audiència i Recepció
– Programació en Ràdio i Televisió
– Dues assignatures optatives de l’oferta del 2n semestre – Treball de Fi de Grau
– Pràcticum

**Assignatures optatives**

3r curs 4t curs
1r semestre
– Guió Audiovisual de No Ficció
– Tècniques de Realització Fotogràfica
– Locució i Presentació
– Teoria i Anàlisi de la Televisió
– Teoria i Història de la Comunicació Interactiva
2n semestre
– Estudis Visuals
– Animació Audiovisual
– Gèneres Televisius
– Dret de la Comunicació Audiovisual
– Dramatúrgia i Guió Cinematogràfic – Fonts i Recursos d’Informació

Les mencions són itineraris que es fan constar al Suplement Europeu al Títol (SET).
Per obtenir una menció, s’han de cursar, com a mínim, 30 crèdits (cinc assignatures) vinculats a cada itinerari:

Menció de Teoria, Anàlisi i Crítica Audiovisual Menció de Creació Audiovisual
– Teoria i Anàlisi de la Televisió (*)
– Teoria i Anàlisi del Film
– Teoria i Anàlisi de la Ràdio
– Teoria i Anàlisi de la Fotografia
– Teoria de l’Expressió Sonora
– Teoria i Història de la Comunicació Interactiva (*)
– Cultura Mediàtica i Societat
– Semiòtica de la Comunicació – Tècniques de Guió Audiovisual
– Tècniques de Realització Televisiva
– Tècniques de Direcció Cinematogràfica
– Tècniques de Realització i Direcció Radiofònica
– Tècniques de Realització Interactiva
– Dramatúrgia i Guió Cinematogràfic (*)
Menció de Gèneres i Formats Audiovisuals Menció de Cinema
– Gèneres Televisius (*)
– Gèneres Cinematogràfics
– Gèneres Radiofònics
– Gèneres Interactius
– Gèneres Fotogràfics
– Gèneres Publicitaris – Teoria i Anàlisi del Film
– Gèneres Cinematogràfics
– Dramatúrgia i Guió Cinematogràfic (*)
– Tècniques de Direcció Cinematogràfica
– Teoria i Pràctica del Documental
Menció de Multimèdia
– Teoria i Història de la Comunicació Interactiva (*)
– Tècniques de Guió Audiovisual
– Tècniques de Realització Interactiva
– Gèneres Interactius
– Gestió de Continguts i Usabilitat en Mitjans Interactius Generats pels Usuaris
– Producció i Expressió Periodística en Multimèdia i Interactius en Comunicació Audiovisual
– Disseny i Composició Visual en Comunicació Audiovisual

Quina llista.
Ja es respira una mica la vacuïtat i la fragmentació que després es confirmarà. Però déu ni do quina llista.

He treballat durant deu anys. He vist treballar durant deu anys. Me n’he adonat com tots que el món de la comunicació és un dels llocs on més han canviat les coses a causa d’ Internet. Un Internet que en ple 1999-2003 quasi no existia a la UAB i que a mitja dècada ens va explotar a la cara. Crisi econòmica, crisi de mitjans tradicionals i una formació pobra, un combo imbatible.

He vist gent que anaven a classe amb mi als que els ha anat moderadament bé, gent a qui les males condicions l’han esgotat i d’altres que directament no s’hi han dedicat. La felicitat no depèn de la feina i tal. Però sempre sap greu recordar aquella colla de cadells arribats a la universitat amb notes ben altes i com la universitat els va mastegar , desmotivar i deixar anar a la vida real en molts casos pitjor i menys preparats que quan els va rebre.

Hi ha gent que diu no tenir la solució. Jo crec que la tindria però caldria molta neteja, molta indemnització i molta resistència per fer front a les forces més reaccionaries que la civilització ha conegut: els sindicats d’estudiants.

Punt u: Menys assignatures. Mireu altre cop el quadre. Confirmeu què hem après.

Punt dos: Més rigor. És més difícil l’institut que la universitat

Punt tres; Menys professors professionals. Parlar tan poc d’internet l’any 2002 va ser gros.

Punt tres b: Més professionals professors. Estic convençu que avisats amb temps i amb una bona oferta hi hauria candidats. I sí es poden fer classes els dissabtes.

Punt quatre: Menys transvestisme i més amor propu. Vam tenir un munt d’assignatures toves de sociologia, psicologia o literatura que en no portaven enlloc. Qui estudia cinema mut quan hauria d’estudiar The Office?

Punt cinc: Més hores lectives. L’argument que els estudiants treballen és sospitós en un país on tan poca gent treballa. Amb contracte presentat es podria discutir.

Punt sis: Més anglès.

M’en deixo. M’encantaria saber què en penseu.

 

 

Ser un pesat

Fa uns dies podíem veure un detall d’en Pep Guardiola entrenant al Bayern. Els convençuts van vibrar veient treballar el mestre. La genteta de sempre va dir quin pesat.

Els bons entrenadors haurien de ser pesats. Són pesats perquè saben que només amb insistència hi ha canvis. Els grups tenen inèrcies i tendeixen a la tectònica de plaques i al confort.

Al vídeo veies al Guardiola gesticular i cridar i pensaves potser exagera una mica, quin plom, ho fa perquè hi ha les càmeres. És arrogant perquè no negocia i no sembla que dubti un segon que ell té raó i els seus jugadors no i s’exhibeix com un paó o un lleó perquè necessita tota l’energia per convèncer i força perquè sigui l’altre el que acoti i sigui ell qui t’ensumi l’ass.

No és l’única manera de ser un líder.

Jobs. Guardiola. Alfa sofisticat. N’hi ha d’altres. Penso en excel·lents professores. Però no sé com ho fan.

Ahir mentre sopàvem formatges de la Normandia discutíem qui ajuda més la veu que reconforta o la que t’incomoda. La pregunta em va incomodar perquè jo sóc dels de brindis i alegria.

Això en la vida personal. La dels formatges.

Però a la pista o a l’aula si no ho pots fer de cap altre manera cal ser com a mínim pesat. Ser pesat és el mínim que es pot demanar quan no tens cap altre qualitat.

Clar que els herois són els que espremen i deixen marca al braç i com que somriuen astuts i enigmàtics et fan demanar que et collin encara una mica més, en vull més, sí, així milloraré. Són casos aïllats, plens de fortuna.

Hi ha hagut gent que ha escrit llibres sobre com educar el carisma. No n’he llegit mai cap. La meva alguns anys ha funcionat i algunes dècades no.

Però si no hi és i encara has de liderar hi ha dues sortides. O caure bé sempre i deixar que tot faci la seva i amb sort i un bon equip que tot acabi bé o caure malament sovint i. Ser un pesat.