els dies del gos negre

Darrerament els excessos de la nit em porten dies següents molt miserables.

No puc pensar, totes les coses m’importen poc
Com que no tinc una feina regular ni obligatòria , aquesta incapacitat mental és més miserable. Al final haver de llevar-te, haver de parlar amb gent, haver de fer el que cal fer és un bon repel·lent.

La sensació de dia perdut és més manifesta.

Quan em passa això penso en buscar ajuda professional. Per mi hi ha un pas previ o simultani que és intentar detectar el que em funciona i el que no i centrar-m’hi.
Estic aprenent a fer bones eleccions. Algunes van contra la meva natura o contra el que han sigut els meus hàbits fins avui. És una feina que de moment se’m dóna millor des del pla teòric que el pràctic.

Sobre els terapeutes, passa que no trobes el què esperaves trobar i que un terapeuta no t’agrada. No és greu. No tots són iguals. Que jo escrigui això que durant tota la meva vida jove havia defensat que els terapeutes construeixen el seu negoci en dependències i que qui té bons amics no necessita psicòlegs , doncs és un empassa-t’ho amb totes les lletres.
La terapeuta que més m’ha agradat a la meva vida no parlava català, quasi ni anglès i parlava en alemany. Potser la part que m’interessava era que com que no entenia quasi res, tot venia per interpretació. Era bastant fàcil projectar el que deia.

Això em va ajudar ahir. A vegades no saps com dir-li a la cosa. Posar-li nom va bé. No cal ser un depressiu crònic per identificar alguns dels principis.


Hi ha una segona prova infal·lible. Antony and the Johnsons et sembla música alegre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s