La porta estreta

Jo vull escriure com l’Anna Punsoda.

Anna Punsoda

Fa temps que observo, en mi i en algunes amistats properes, que com més por tenim a alguna cosa, més l’anem preparant, més anem disposant tots els elements perquè passi. Suposo que alguns hòmens busquem el col·lapse per deixar de patir. Uns altres, veig, volen solucionar un problema creant-se un daltabaix, si pot ser irrevocable. Aquests busquen el col·lapse per no haver de decidir, per fer que triïn les circumstàncies. Estic superat, diuen aquests a l’amic, i es deixen atropellar pel camí fàcil.

A l’Evangeli segons Sant Lluc hi ha un passatge en què un deixeble pregunta a Jesús si són molts o pocs els qui se salven. I ell respon ‘esforçeu-vos a entrar per la porta estreta’. Hi penso molt, en la porta estreta, en la meva porta estreta, en aquest forat de la nit, quan vénen tots els fracassos a recordar-se’m i  se’m barregen els pànics d’avui -que es fan grans, immensos…

View original post 253 more words

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s