POPPER

Encara que en una demostració de la degradació de la cultura en llengua espanyola el primer resultat al google quan escrivim el nom sigui el de la coneguda droga amb propietats analdilatadores, Popper és el cognom del pensador més important i alhora més menystingut del segle XX.

Image

 

Bàsicament l’homenot austríac va escriure sobre dos matèries com són la teoria social i la teoria del coneixement amb prou força i claredat i influència com perquè si només s’hagués dedicat a una de les dues ja hagués produït pensament superior al de la majoria de mortals.
Però no. Va decidir fer teoria i va decidir intervenir en el que veia al voltant.
Va parlar de com coneixem i de quins requisits han de tenir les disciplines per tal de poder ésser considerades ciència i alhora va esmicolar algunes formes de pensament que precisament per dotar-se de falsos atributs científics i de l’autoritat conseqüent suposaven un risc per a la llibertat de la societat.
I va reeixir. Aquesta és la llosa que ha de suportar. Reagan llegia Popper. Thatcher llegia Popper. George Soros llegia Popper i això el va posar en el bàndol dels vencedors i en el blanc dels vençuts.
Popper és fill jueu de l’Europa d’entreguerres, va veure el socialisme d’aprop, va treballar a la construcció i va ajudar a aprendre a llegir als desfavorits mentre altres amics progressistes fumaven i bevien ginebra, va veure’s superat pel nazisme i va ser espectador de com una societat tan culta i avançada com l’austríaca dels vint s’hi abraonava, i posteriorment va veure la resta del Imperi caure a les urpes ruso-comunistes, enmig de tot el drama personal va escriure abans dels 35 les seves obres cabdals i després va seguir treballant, però va posar-se de la banda dels que van guanyar la Guerra Freda i això en el món de l’Acadèmia sempre ha estat mal vist, perquè els crítics millor que siguin crítics d’una cosa que no pas de l’altra.

He conegut representants d’aquesta Acadèmia a qui els agrada discutir i posar-se pantalons estrets que li retreuen manca de complexitat teòrica. La gràcia de Popper és que el seu pensament no és contingut sinó forma, és una visió clara aplicable a qualsevol activitat humana, en contra del que defineix l’existència de molts acadèmics contemporanis no fou un escarbatet que es passeja per una plana del coneixement humà amunt i avall i en rossega les vores i deposa el que no sap digerir, sinó que va imaginar i regalar a la resta d’éssers menys capaços que ell en forma d’escrits i transmissió del coneixement una mà destra que permet passar les planes de tot el coneixement d’una a l’altra i agafar el llibre per les nanses, espolsant-ne quan cal els rastres que hi han deixat els altres. 

Popper va ser admirador de Hayek i va llançar un atiador de foc a Wittgenstein , ambdues mostres del caràcter serien suficients per fer al personatge agradable sense haver escrit cap plana. Els textos que ha deixat estan plens de referències que s’entenen i idees robustes, per això quan a la majoria d’existencialistes i altres trileros l’edat no els perdona i ara que ja no tenen audiències de les que aprofitar-se ni magrejar el que en queda és un no res i una derrida, la prosa ferma de Popper ens segueix ajudant a entendre el món, ens vigoritza i ens dóna eines per a llançar qualsevol cosa contra una paret per poder examinar-la millor. Popper és sens dubte un defensor de la cosa dràstica; si la cosa té valor no es trencarà a la primera empenta.

 

Llibres a Amazon

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s