DESDEJUNI VOLUNTARI A KIEL- Setmana 42 de l’any 2013

La setmana passada vaig deixar de menjar durant 3 dies.
La idea era procurar una ajuda a la meva escardalenca força de voluntat quan aquesta tracta amb les forces del oli, la mantega i la fruita destil·lada. L’ajuda consistia en empetitir materialment i dràstica el meu estómac gràcies al desdejuni sostingut, la conseqüència buscada seria que en el futur immediat dins la cavitat estomacal hi cabés menys matèria i per tant que aquesta es saciés abans i no marranegés contra la ja menta indulgent força de voluntat sobre la conveniència o no d’ingerir una croqueta més.
El pla culminava amb l’acceptació per part de la meva fosa que aquella nova forma reduïda i menys greixosa era la seva ideal i que per tant desitjava alimentar-se de verdures translúcides i sucs de tomàquet.
Un estómac reduït i feliç i una força de voluntat alleugerida de pressió podrien ser aliats en el llarg camí cap a la pèrdua considerable i permanent de massa corporal. Així doncs vaig començar l’empresa ben conscient que era només una part més d’un pla major i no una finalitat en sí mateixa.

Una part de la litúrgia del desdejuni és el consum de literatura que tracta precisament el desdejuni. La negació de la matèria alimentària transformada en matèria literària. Miracle.
Hi ha una multiplicitat de mètodes astoradora, el més sorprenent de la repetició és que totes coincideixen en que no es poden ingerir menges sòlides, que cal acceptar que es passarà gana i que cal buidar el tub digestiu abans de començar el trauma. La idea és que si el cos no troba una forma regular de nodrir-se podria tenir la idea peregrina d’alimentar-se d’altres matèries que ja existeixen dins els seus dominis. I això no estaria bé.

En general la majoria de papers que vaig llegir sobre el desdejuni eren positius. Aparentment hi ha un munt de gent que s’hi oposa , que declara que no és quelcom positiu i etcètera. També aparentment aquesta literatura crítica és una reacció a gent que practica desdejunis llargs – de més de vuit dies- un o dos cops al any i clar algú va decidir que si una cosa es posava de moda no podia faltar qui ho critiqués i que en general digués que abans el desdejuni estava bé però que ara que ja el feia qualsevol (incloent-m’hi) doncs que segur que havia de ser dolent per alguna cosa. I quan es van posar a buscar, doncs clar, van trobar que deixar de menjar no és bo per tu. Apunt i noció que excepte en el cas que siguis un fanàtic del desdejuni ja suposaves.

Els molt descrits efectes positius de la pausa en la ingesta són la lleugeresa, la depuració i fins i tot una renovada connexió amb un mateix. La manca de greixos et torna més espiritual i aquesta idea tampoc és nova i sembla que estoics i ioguis i santes i tots els xamans d’arreu del món van arribar a la mateixa conclusió fa mil anys. En el meu cas no vaig tenir al·lucinacions que pogués ni remotament transformar en alguna forma identificada de religió- a part de les habituals converses amb el Jack Dorsey on li pregunto si en realitat és un frau o un geni.

La literatura també alerta sobre la possibilitat que la llengua se’t torni verda. De tot el que vaig llegir aquest va ser l’apunt que em va semblar més important donat que m’hagués preocupat molt si la part superior del meu sistema digestiu hagués mutat de color sense avís previ.

La meva experiència va ser diferent. El primer i més destacable va ser el total abandonament de qualsevol força ni voluntat. El què en principi havia de ser un exercici d’enfortiment em va deixar postrat i estirat en la més profunda abúlia. Si de cas, vaig patir un procés de regressió a l’adolescència consolidat per la passió per jugar amb la meva videoconsòla que vaig experimentar durant el període.
Un altre efecte destacable va ser el fred. Tenia fred tota l’estona. Durant tres dies seguits vaig tenir fred i el pis al Nord d’Alemanya està suficientment condicionat com perquè això sigui una manifestació singular. De manera que per combatre el fred em passava llargues estones sota la manta.
Probablement com a conseqüència de les dues primeres i com a pacte tàcit entre la meva voluntat i el meu sistema digestiu el que practicava amb més entusiasme era el noble art del dormir. I el de somniar.
En la part del full de les coses positives hi ha la satisfacció d’estar resistint, el plaer de saber que quan la força acabi només cal encendre la llum de la cuina i acostar-se amb la sigília felina a la nevera, obrir-la, emplenar la meva boca amb la menja que em convingui i mastegar. Mastegar . Vet aquí la darrera i tràgica veritat dels desdejunis de l’Occident avorrit.

 

Un pensament sobre “DESDEJUNI VOLUNTARI A KIEL- Setmana 42 de l’any 2013

  1. Te ánimo a que refuerces al máximo tu fuerza espiritual. Hoy a sido mi primer día como practicante de yoga y estoy encantado. Toda la gente que conozco que hace este tipo de actividad son fuente de serenidad. Espero sinceramente que logres desprogramar tu sistema de recompensas via azucares y grasas, seguro que eso se transformará en energía y buen humor para disfrutar con los que estén cerca de tí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s