Michael Jackson parla, els altres callem.

Michael Jackson és l’antic COO d’Skype.
És un home ben vestit, ben afaitat, que quan parla no emfatitza entusiasta ni modula messiànic ni fa servir onomatopeies -formes típiques d’expressió entre els emprenedors tecnològics.
En canvi tothom se l’escolta.
Un fet concloent és que en una fira tecnològica durant la qual la gent mira constantment alguna pantalla , l’auditori estava plenament concentrat en el discurs, en l’home.
Va parlar sobretot de la dificultat de fer alguna cosa de valor en un món que està ple de possibilitats però que no concreta res de substancial.
Aquesta crítica seria mal vista si la fes algú des de fora. En canvi té fonament quan la fa algú des de dins. Des de dins i des de dalt.
Ells van intentar amb Skype mòbil – app pels telèfons- transformar telèfons, en telèfons. Aquesta tautologia els va provocar un munt de maldecaps i d’incomprensió. Sembla que
l’útil eina té sentit en un ordinador i una mica menys en un telèfon.
Un dels motors d’Skype preguntant-se si Skype mòbil té cap sentit. Vaja.
Aquesta frustració la va lligar amb el tema de l’amor. L’amor pel que fas. L’amor que et farà superar els problemes. L’absolut error si fas alguna cosa només pels diners ja que els diners molt rarament compensaran l’esforç i les hores i etcètera. També crec que el sr. Jackson aquí cometia l’error de qui té diners; no donar-hi importància.

En aquell moment però el parlador estava dirigint-se als comuns- que potser no arribaran mai a fer diners per molt esforç que li posin- i als especialment brillants pels quals anava dedicada la darrera part de la conferència.
La idea és que al final les tecnologies mòbils que fan guanyar diners als seus fundadors són les relacionades amb el joc o amb el sexe i que potser no valia tant d’esforç intel·lectual, financer i temporal per acabar tenint jocs al mòbil.
Unes gràfiques demolidores sobre ús i guany donaven força al argument. Tant parlar de somnis i al final les ments brillants de la nostra generació s’esforcen a vendre anuncis amb un munt d’excuses entre mig.
Va parlar de quantificació, de medicina, de biologia sintètica i de la necessitat de voler fer alguna cosa més. Quelcom de transcendent. No fer una altra còpia d’una altra cosa que ja mig funciona.
Un home intel·ligent ens va mirar als ulls i ens va dir; sigueu ambiciosos i feu alguna cosa amb pes. Mentrestant part de l’audiència se’l mirava i pensava, sí, però jo vull parlar un dia a Techcrunch i portar una americana de vuit-cents dòlars.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s