CIÈNCIA (temps de lectura 02:20)

Visito un dels laboratoris del Geomar a Kiel un Diumenge a la tarda. L’institut Geomar practica la recerca oceanogràfica.
Al laboratori no hi ha cap detall de tipus futurista. Ni mig braç articulat amb unes pinces que roten, gens de vidre ni plàstic que brilla, quasi cap pantalla d’ordinador.
A les parets del laboratori hi ha instruccions enganxades amb cinta adhesiva, als peixos se’ls dóna la sensació que és de dia amb uns fluorescents mig desmuntats, hi ha un bassal permanent al terra que ningú troba incompatible amb l’activitat que allà s’hi practica, hom veu cables imbecilment a prop de l’aigua, el gel es fa al congelador de la oficina des d’ ampolles d’aigua comunes i els compostos es barregen amb un turmix.
Cap espurna de luxe ni de malbaratament. Allà s’hi fa ciència.
Hi fa fred i humitat degut als enormes tancs plens d’aigua marina on s’hi fan els principals experiments. La llum amb que s’hi treballa té propietats depressives.
Sembla estrany que d’aquest entorn en pugui sortir cap acció elevada. Sembla un taller vell de reparació d’aquaris i tot i això s’hi fa ciència.
La diferència serà l’actitud dels que hi treballen. Hi ha amor pel que fan. Hi ha disciplina per repetir les coses i no queixar-se que per molts llibres que llegissin i llegeixin han de seguir netejant el fons dels tancs on viuen els peixos amb la única ajuda d’una mànega, la seva capacitat per xuclar i el principi d’Arquimedes.
Aquesta disciplina i aquesta concentració i aquest amor per la rutina són les comportes per evitar al mínim la substància més comú al medi ambient a part del nitrogen; l’error humà. Sense error humà – descuits, imprecisions, mandres o decisions basades en un estat emocional- hi haurà dades objectives i amb elles, ciència.
Fa la sensació que molta de la feina que s’hi fa la podrien fer màquines. Alimentar els peixos, alimentar l’aliment dels peixos, omplir cubells, buidar-los, mesurar, netejar. Serien robots molt més cars de produir que els escassos euros que costa un doctorant cada mes. Uns robots encara més cars serien capaços – potencialment- de determinar de quins àmbits de la ciència no hi ha prou informació i dissenyar experiments que aportessin dades, estadística i conclusions.
Cap robot seria capaç de practicar l’art de la política, de la negociació i de la suggestió que necessiten els treballadors dels departaments d’investigació de qualsevol disciplina arreu del món per tirar endavant la seva feina principal que és en realitat, i molt abans que el laboratori i la dolça i sana disciplina d’anar-hi o la resistència lectora, la de negociar, reenfocar, aprofitar, dilatar, signar, ometre o bescanviar recursos per tal de poder seguir anant a un laboratori un Diumenge a la tarda i que hi hagi llum.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s