Dia 2: Los Angeles-Joshua Tree- Selingsman

Un biofarmacèutic de Como em truca per dir-me que té la meva cartera. Li donc les gràcies varies vegades però em sembla de mal gust oferir 100 dólars a algú en deu tenir molts més que jo.  

Li donc la meva targeta i li demano que si mai necessita res a Barcelona m’ho faci saber.

L’elecció del cotxe ha estat un encert. El descobriment car del dia és que costa 45 dollars omplir un terç de dipòsit.Un detall sorprenent és com en un país de serveis hi ha un dèficit tan aclaparador de benzineres pel que tenim una autèntica dèria per emplenar quan podem. També que estem practicant la bona fe quasi idiota . El noi de la benzinera ens diu que en hi caben 60 dolars de benzina, omplim i només hi caben 45.

Enlloc de donar-nos els diners ens  diu que els posa altra cop a la VISA. Si això fós Albania o Marroc faríem un gran escàndol i demanaríem els diners. Aquí fem que sí amb cara de vedell.

A Joshua Tree Village hi ha llocs de tattoo, mecanics i un parell de massage saloon singapore style.

A Amèrica hi ha un sòlid orgull de tenir National Parks. El ranger de l’entrada ens diu que voldria venir a Barcelona, el convidem. El vegetal que dóna nom al parc -Joshua Tree- és un arbre entre la palmera i el cactus que els primers mormons van batejar així per la seva resistència a entorns poc favorables a la vida,

Caminem unes quantes milles per arribar a una mina tancada. Un dels tres remuga.

Circulem per la Ruta 66 i ens creuem amb uns quants trens de transport de mercaderies. 160 o 180 vagons que estalvien uns quants camions i molta benzina. Sempre que vols fer una generalització – Amèrica és poc ecològica- aquest país s’encarrega de tapar-te la boca.

Les carreteres són rectes, poc transitades i el control de velocitat del nostre cotxe transforma conduir en un videohoc. Una conseqüència nefasta és incomplir sovint els límits de velocitat assenyalats- perquè en realitat s’hi pot anar més de pressa sense cap ensurt. Un cotxe de policia es creua amb nosaltres, gira cua, encèn les llums i ens demana que ens aturem. El policia es posa la mà a la pistola quan s’acosta. Do not leave the car. Tremolor a les cames. Ens demana la documentació i el carnet. Se’n riu del carnet de conduir espanyol de cartulina rosa. Demanem perdò. Have a nice day

Acabem dormin a Selingsman- un poblé que viu de mantenir viva la flama de la route 66 amb cotxes, cartelleria i altres detalls ornamentals dels anys cinquanta. La urbanització americana típica és un camí que travessa el poble, el model europeu una plaça pel mercat amb esglèsia al costat i als afores un castell. La sovietica una plaça i un politburó central.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s