STREET CASTING

Visita ahir a un temple Hare Krishna. Olor d’ encens. Cadires de plàstic. Alguna pintura feta amb poca traça que penja de les parets. Un temple per a gent poc interessada en la bellesa. No confondre amb ascetisme. Es tracta d’una manca d’interés per l’aspecte formal ben manifestada i practicada amb escreix. Parets taronges, cartells penjats amb xinxetes, barreges estrafolàries. I molt d’olor d’encens. Al no tenir amb que distreure la vista l’olor et penetra encara més. L’encens és una substància que m’impedeix qualsevol forma d’aprofundiment. L’ oloro i només em fa mal de cap. Ni reflexiono, ni res. Només un mal de cap penetrant, un lleu mareig i una preocupant sensació de pèrdua de gana. De fonts se sent cantar . Hare, hare, hare kirshna, hare, hare, hare kirshna, hare… I així. Ho trobo d’una economia expressiva notable. Si ja sabem de què va per què tornar-ho a explicar. La gent del voltant es nota que no té massa gana. Panxes porugues i galtes de meditar. El meu acompanyant , un indi molt xerraire i amb bon humor em comenta que als hare a la india els anomenen “els de la CIA”. Fantàstic. Pura mala llet india. La gent entra i et saluda. “Hare krishna” i tu em sembla que has de dir el mateix però com que no n’estic segur callo. Estem esperant a que acabin el servei o la cerimònia o els cants per intentar parlar amb uns quants indis per veure si ens poden ajudar. Abans ens hem acostat a l’habitació on la gent va descalça i canta però la nostra presència no els ha afanayat gens ni mica. Hi ha boles de l’Ikea de colors penjant al sostre. Algú de tant en tant surt de la sala, es calça i amb cara de compungit- voldria quedar-se més estona, no saps si la traducció serà prou bona… misteri -demana comprar un dels llibres escarransits que hi ha dins les estanteries envidriades. Moltes biografies; Shiva, Krishna. I. A. Hi ha uns nens avorridíssims que- amb unes panxes plenes i bambolejants-  demanen a la senyora de l’entrada quan s’acabarà allò, quan se’n poden anar a casa, que ells viuen a Santa Coloma i sinó demà els costarà molt de llevar-se. La dona de l’entrada diu que tota la nit. Penso que és una broma. Els nens pensen que és una broma. La senyora de l’entrada no somriu. S’acaba demà. Els nens bufen. Nosaltres que estàvem esperant bufem, ens aixequem i marxem. Avui no serà el dia en què amb un cop de sort celestial trobem dues persones amb un aspecte conservador , polit i ben angulat per a que sortin a un anunci.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s