IPSI I ELS PROFESSORS DIFÍCILS

A la meva escola – l’escola IPSI- hi van coexistir durant un temps un ventall de professors d’ideologia personal i tècnica d’ensenyament molt diversa. Parlo de gent que s’hagués esbatussat quasi literalment. Parlo de gent que em queia malament i que avui em cauria pitjor però que entenc que tingués el seu lloc.

La meva teoria és que allò es podia suportar perquè hi havia una autoritat molt forta, que permetia aquesta diversitat sempre i quan l’objectiu col·lectiu fos l’educació de qualitat.

Anys després quan l’autoritat es va afeblir i va canviar, les noves incorporacions  de professors enlloc de mantenir el criteri de valor personal o professional es van fer seguint el criteri d’obediència.

Nosaltres que encara érem prou joves – parlo de quan es va instaurar l’ESO i nosaltres ja érem a COU – ens adonàvem que no era bo que les aules s’omplissin d’antigues monitores de menjador. Un monitor de menjador que fa una de les feines més desagraïdes del món, no ha demostrat res si és capaç de fer-la. Bé, ha demostrat perseverància i capacitat d’empassar. A aquestes alçades una escola que aspira a l’excel·lència no en té prou amb professors amb títol i amb paciència. Cal quelcom més; un Àngel Garcia, una Olga Vera, una Alcarraz.

El de contractar obedients no és un fenomen massa especial,  de fet és el que tendeix a passar a les organitzacions  quan la persona que té el poder  té por o no té l’energia suficient per a enfrontar-se amb certs caràcters.  Els caràcters díficils són pesadíssims i esgotadors i et porten al límit a l’hora d’exercir l’autoritat però també amaguen sovint actius que no trobes en altres treballadors: carisma natural, capacitat per a plantejar alternatives, innovació…

Fa anys que no trepitjo l’escola i que no sé què s’hi cou. Sé que alguns ex-alumnes hi han tornat de professors i celebro la idea. Voldria veure’n més  però sobretot desitjo que als professors se’ls hi exigís el que se’ns va exigir com a alumnes, sense que importi tant els somriures, les bones formes i les galetetes de prendre te.

Aquest any l’escola fa anys. Que segueixi viva i una mica aspre o els que guanyin algun diner acabaran per enviar els nens a l’Aula o el Cic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s