Pep, heroi grec

Benvolgut Pep

Aquesta setmana qualsevol bastard s’ha animat a anomenar-te arrogant o fals modest. Crec que necessites una mica d’amor. Del tipus d’amor que els pobles oferim als nostres herois. Oi tant que els periodistes ressentits et poden criticar. Oi tant que poden dir que exageres o que seria millor posar al Afellay o al Reixach. Deixa’ls fer. Deixa’ls fer amb la indiferència amb que els herois grecs deixaven fer. La xusma brama perquè no l’escoltes. Banyeres plenes de fems, asos en l’ estupideses, marques indiscutibles de ràbia plebea. Manté el to Pep, no dubtis ni un segon que les majories no importen, el que compta és la veritat.

T’escric per advertir-te Pep. Jo sóc dels culés espantats que no saben com guanyar quatre partits al portuguès amb halitosi. No som herois , per això us necessitem, per fer-nos creure. Crec que el portugés farà trampa, augmentarà el nivell de violència perquè els àrbitres no ho puguin xiular tot, emmanillarà en Xavi, posarà el Cristiano de mitja punta enlloc d’extrem. En farà moltes i variades. Deixa’l guanyar la Lliga i la Copa. Tant ens fa. El Barcelonisme, Catalunya,  l’ Hèl·lade, la civilització liberal i educada el que no pot suportar és la Dècima. I si el Madrid hi arribés, la guanyaria.

A la final s’hi trobarà el Manchester. Es tracta d’un equip on la velocitat i l’anarquia regnen. Ara hi ha en Rooney que tot se li permet, pren riscos a cada acció , també la lluita com un bou cada vegada i marca i fa assistències però la quantitat d’errors que comet tu no els acceptaries. El rogenc sir. Alex sí que ho accepta. En Rooney és ell al camp; injust, capriciós, de confrontació. Li ha de cridar a algú? Li crida. Li ha d’escopir a un rival? Li escup. Els jugadors determinants però són en Nani i el coreà. Els dos juguen amb una hiperactivitat incontrolable. El problema principal d’enfrontar-se al Manchester és que no saps de que juga cadascú. Recuperen cap enrere, roben moltes pilotes als badocs. I més tard, quan tot falla, hi ha en Vidic, un central que juga a l’àrea petita. Fa la línia endavant però està tan acostumat a treure pilotes de l’àrea petita amb el cap, el maluc o el turmell que no s’immuta. Sang freda balcànica. Del Chelsea l’única cosa que es pot dir és que el seu millor era el Drogba. Drogba, veterà de guerra, un home que podria jugar a qualsevol esport perquè ha antès els principis de pivotació, companyerisme, perseverància, honor i punteria. Un atleta.

Els podem guanyar. El Madrid els pot guanyar. Però són una demostració definitiva del que passa quan en un equip deixes que la velocitat i el desordre regnin. La darrera de sir Alex és posar Giggs, sempre extrem, de mig centre organitzador i la seva esquerra de plata encara funciona.

Endavant grecs. Encara ens queden uns quants més pals per rebre. Però, si us plau, no us immuteu. Queixar-se ens fa com ells.

Un pensament sobre “Pep, heroi grec

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s