Documentals i Avis

potser ja no n’està tan segur de les coses. M’encanta sentir-les de primera mà, beure-hi vi, esperar a que s’aclareixin però m’entristeixen quan els vec per pantalla. El recurs fàcil de fer peces audiovisuals amb el que es té més a mà em sembla l’exacte actitud de manca d’ambició i de voluntat de trascendir que contribueix a minoritzar una cultura. Ser local per ser universal, no significa ser local per ser cursi.  Parla del que tens a prop, fés coses petites et recomanen a la facultat. Doncs mira, així ens va, probablement per això surten més professors d’universitat que directors a Hollywood. Si s’escriu, es roda o s’actua s’ha de voler guanyar diners i guanyar la partida al temps i a l’anonimat. Com a mínim intentar-ho. Els exemples de simplicitat que normalment es posen són històries wilder que semblen fàcils i no ho són gens. Per tant rebutjo- estil manifest- els documentals d’avis. Però el que lamento de veritat és no haver tingut la consciència de documentar. No cal exhibir després. No cal ni tan sols publicitar o editar. Només un vídeo amb una conversa relaxada amb el teu avi on se’l senti riure per si mai , quan mori, el trobes a faltar i tens la sensació que t’oblides de com era de veritat poder tornar-lo a escoltar.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s