La meva generació

Ahir parlava amb en Jason Li , que a més de ser el meu amic escriu i pensa bastant i té un petit bloc sobre educació molt interessant, sobre com la tecnologia pot millorar el nivell polític i la comprensió/acció ciutadana.

És una cosa sobre la que vull donar voltes. Hi la temptació de fer una plana de consulta periòdica o una peça audiovisual amb idees i opinions però l’objectiu realment ambiciós seria fer una eina de transformació. Quelcom que ens ajdués a expressar-nos i ens ajudés a comunicar-nos amb l’Administració. Els intents d’una administració més oberta  em semblen de moment o massa modestos o massa complexes.

En Jason ,’ha recomanat polifact.com a mi els rankings del Banc Mundial em semblen impepinables però és una informació que no arriba a l’esfera del debat públic i el debat polític. Aquesta preocupació per la distància entre administració/classe política i ciutadà és un dels trets característics de la nostra generació (nascuts 80’s).

El convenciment que es podria fer més i millor, el progrés en les classes mitjanes, l’astorament davant algunes formes d’embrutiment o simplificació. N’he llegit posts i articles de preocupació per part de l’Edgar Rovira , en Toni Aira, la gent del Pati Descobert, l’Albert Medrán o en Canaleta. Hi ha una generació d’escriptors- no mainstream, no superconsolidats-  de la cosa política i de la comunicació amb qui comparteixo preocupacions. Més enllà del que fem cadascún professionalment- jo em dedico a la publicitat pel que entenc molt el polifacètic Valentí Sanjuan – crec que les generacions es mesuren segons les seves preocupacions. Els problemes i els reptes que tu consideris principals- també l’edat- més que no pas les solucions que proposis és el que defineix la teva.

Per això  m’ha fet molta il·lusió  veure que  el Marc Arza aquí es preocupa de les mateixes coses, exactament vull dir, de les que em preocupo jo. Resumint i en cas que no volgueu llegir els posts  sobre com els telenotícies i els polítics i el joc mutu de culpabiltiat creuada contribueixen a baixar el nivell de la comprensió de la realitat i de l’estima per la política.

Si la Universitat i l’escola van ser perfectament vàlides a l’hora de trobar amistat i estima , els nous espais de comunicació permeten d’estrènyer vincles amb la teva generació i amb les molt diverses especilitzacions i petites dèries que cadascún de nosaltres practiquem. Twitter ha estat per mi de moment la cafeteria de l’ateneu on mai he pogut anar.

 

Un pensament sobre “La meva generació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s