Barcelona, on vas filla meva.

Avui 4 de Febrer de 2010 ens llevem amb una entrevista a Imma Mayol. L’ entrevista és un exemple de gamma superior de manca d’autocrítica. Barcelona ha estat una ciutat que s’ha adaptat malament als nous temps i l’Imma Mayol n’és responsable. També nosaltres els seus ciutadans per votar-la i per ser incapaços de canviar res. Per què Barcelona no és moderna:

1.

Ara que la modernitat és cuidar-se i aspirar a viure amb salut i mesura, la ciutat només ofereix places dures. I no, en el clima mediterrani els boscs no només apareixen gràcies al rec. La gespa potser sí però ningú ha demanat gespa. Quan visites altres ciutats comproves la disciplina i obsessió amb què a Barcelona s’ha asfaltat cada racó. La terra està molt mal vista. Hi ha també el problema de l’espai, clar. Barcelona és una ciutat d’una densitat insuportable. Problema difícil de solucionar. Però a cada oportunitat hem preferit l’asfalt. Ja no només Diagonal Mar, el Fòrum sinó que el que ve ara Sagrera, la Model ,seguiran el mateix camí.

2.

La modernitat també va voler dir afluència massiva d’immigració. Les facilitats en les comunicacions, la necessitat en un moment d’obra barata, les màfies. Etcètera. El resultat és un Eixample barceloní ple de bars regits per xinesos. Bars amb l’estètica dels propietaris anteriors, amb la carta dels propietaris anteriors, oberts totes les hores del món i on els cambrers, el cuiner i, m’arrisco,  el propietari són xinesos. El resultat sovint és el mateix, ja que la cuina ni el servei en aquests llocs era res de remarcable però és un cop de puny a l’economia d’innovació. Si els xinesos regenten aquests bars o els indis musulmans els colmados és perquè el benefici és tan míser que cap català els vol portar.

El que hem evitat amb aquests petits negocis és la propagació de locals que formen part d’una cadena. Arreu la majoria de restauració de baix cost forma part de grans conglomerats. Economia d’escala i tal. Els bars Manolos de Barcelona també formen part d’aquestes cadenes però no en coneixem ni el propietari ni el logotip. Ni els estàndards de qualitat. Ni les cotitzacions. Per tant a Barcelona tenim un munt de franquícies – estèticament semblants, amb cartes semblants, amb els mateixos propietaris- de les que no en sabem res. I que no milloren en res el nivell de la restauració de baix cost a la ciutat, només una certa varietat estètica.

3.

Barcelona és un destí turístic preferent. Es tracta d’una indústra molt important. Sovint la ciutat s’ha dedicat a maltractar-la. Ha practicat la segregació del turisme. Els ha concentrat al centre de Barcelona, els ha envoltat dels comerços més ruins i lamentables. Altre cop les botigues de les rambles i les baguetines catalanes i la immigració. Quina llàstima. Cal afegir-hi la inseguretat. La pressió permanent dels carteristes i els espavilats. I els turistes encara venen. O sigui que seguim així. Cap model, cap idea de futur, cap plantejament general.

El que més ràbia em fa de l’Ajuntament de Barcelona i d’Imma Mayol és que proposen un model mixt. La càrrega impositiva i la presència – publicitària, alliçonadora- de l’Ajuntament en format socialitzant i la manca de previsió, d’enginyeria pròpia del capitalisme inconscient.

Només un aclariment, en les societats liberals els polítics no és que no tinguin un pla, el tenen, simplement conten amb les forces del mercat i l’estupidesa humana com a factors decisius a l’hora de prendre mesures. I per tant no són optimistes per defecte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s