Carta des d’ Hamburg II- La setmana pardal

Benvolgut Miquel

Les setmanes passen aquí i a Hamburg.

Més o menys al mateix ritme encara que potser aquí a un ritme més lent.

Aquesta segona setmana ha estat la d’adonar-me que no estic de vacances i que més val que hi faci alguna cosa aquí sinó vull acabar avorrit i animant el Sant Pauli. El Sant Pauli té una samarreta que diu Angst und Geld haben wir nich- De Por i de Diners nosaltres no en tenim. Com que clarament no és una samarreta per mi- perquè jo si que tinc por-  estic buscant un home prou dur per regalar-li. Potser el Lluís. Potser la Txell.

Com que no he tingut fins ara cap rutina he començat amb les observacions, les passejades i la sociologia de saló.

El que mes he notat darrerament és el pes de la ciència i el pes de la demografia.

D’altres vegades quan venia a Alemanya sempre em venia de gust estudiar una enginyeria. Per allò dels Mercedes i els ponts i les fàbriques de màquines. Ara el tema ha variat una mica.  Estic envoltat de gent que treballa- a la que li paguen – per anar a un laboratori. És curiós com algunes de les coses de les que parlàvem quan érem jovenets- Popper, Feyerabend, Kuhn- tornen a estar per aquí, a prop. La ciència té una part de grans mires i ambició i concepte i – per mi sorprenentment- una part de repetició, correcció i recopilació. Quan vas decidir no fer més laboratori a mi em va sorprendre. Ara que ho vec d’aprop ho entenc una mica més.  L’Andrea es fa un fart de recopilar dades per veure si al final arriba a alguna banda i l’ Stephan (americà, amabilíssim, amè) passa el dia fent models estadístics en un grup d’investigació sobre l’ epilèpsia. Em semblen unes feines aspríssimes. I a sobre hi ha cops de colze i money issues com a tota arreu. Jo que com a bon llicenciadet en una cosa de la opció C tenia idealitzada la ciència. Doncs ja no.

El tema estadístic me l’ha acostat molt en Ryen Russillo i el seu NBA-Today que parla de bàsquet amb l’autoritat i la gràcia exigible a tots els periodistes i que fa un ús esbiaixat , parcial i divertídissim de les estadístiques.

El segon tema que no pots deixar de comentar per aquí dalt és  el tema demogràfic. Primera, igual que a Amsterdam, a Hamburg ni la construcció ni la restauració els han cedit a la immigració. La població xinesa és inexistent. Jo visc en un barri on fins i tot es veu molt poca immigració turca. Pot ser que a Hamburg hi hagi més segregació que a Manresa o a Barcelona? Pot ser. Hi ha un munt de nens per tot arreu. Nens rossos amb cotxets que esperen fora de les cafeteries- per fer-los més resistents- o que juguen sota l’aigua (de pluja).  Això també ho han vist tots els catalans amb qui he parlat. Els catalans ens reunim, sopem i en teoria organitzem activitats al voltant de la llengua i cultura catalana a través del Pont Blau. Jo intentaré ajudar. Dir que la gent per aquí té més criatures perquè els ajuden més em sembla una mica injust, jo crec que és perquè són una mica menys tovets. I menys nihilistes.

Fe. Hi ha fe en el que tenen i hi ha una crítica constant a tot perquè realment creuen que pot millorar. Els hi importa un cigró que el transport sigui molt millor que a molts altres llocs, per ells segueix sent una merda. La gent es diu les coses a la cara. Sense violència però sense por. Bé a vegades amb una mica de violènca. L’altre dia un home es va aixecar per recorda-li a una executiva que es trobava en un vagó sense soroll, on és prohibit parlar per telèfon. Li ho va repetir tres vegades en còmodes plaços de vint minuts fins que va parar.  Sé que tu procures no utilitzar el transport públic però això a Barcelona no passa. D’altra banda, perquè quedi clar que no tot és admiració i boca oberta,  et criden quan trepitges el carril bici, et frenen al damunt perquè sàpigues que estàs fent les coses malament. No tot és or. Ni mica.

Per acabar dues recomanacions. Precisament aquests dies, llegir el Huntington “The Clash of Civlizations”. I  començar a fer calaix per decorar les parets de casa teva en el futur. Jo he començat a fer racó perquè necessito en algun moment un quadre on hi surti un vaixell.

Petons per tu i l’Alba.

PS_ La revista WIRED t’hauria d’arribar de seguida, sinó no té gràcia, sé que preferies que et regalèssim un Ipad i una subscripció però no va ser possible.

Un pensament sobre “Carta des d’ Hamburg II- La setmana pardal

  1. Estimat Ignasi,
    El teu anàlisi, com sempre, no pot ser més encertat. La ciència té una part romàntica apassionant, però quan l’has de treballar de peus a terra l’hi trobes diversos punts foscos. No és només qüestió de diners o futur, que a la nostra terra és inexistent, sinó que el dia a dia d’un laboratori és inexplicablement poc científic i sovint exasperant. Repetició extrema, dura monotonia, inactivitat llarga i companys no tant interessants com esperaves. Popper deia que la ciència pot ser descrita com l’art de la simplificació sistematitzada, això pot arribar a avorrir a qualsevol.

    Tinc ganes d’explicar-te canvis inminents que no vull posar aquí, tant de bo pugués fer-ho a Manresa en un bar on estaríem rodejats de nens morenos de mares no autòctones i tampoc turques.

    Tindré paciència i esperaré el meu Wired.

    Petons i records a l’Andrea,

    Nietz.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s