Carta des d’Hamburg: Mestratge

Benvolgut Òscar;

Arran del teu darrer mail em vaig demanar quins eren els motius reals de la meva mudança. Hi ha l’amor és clar i hi ha la voluntat de construir alguna cosa, de ser/fer alguna cosa més que un mateix amb les debilitats i les excuses, afegir les de l’altre i veure com funciona. Crec que això obliga a limitar la indulgència cap a un mateix i fer algunes coses bé d’una vegada. Afirmen que el fred, la manca de cels blaus i el silenci van força bé per aconseguir-ho.

També hi ha un esgotament a la feina. No pels dies ni per les hores sinó per la sensació de no créixer. Una de les coses que m’han fet sentir menys còmode amb la meva activitat professional els darrers anys ha estat la manca de mestratge. A la nostra professió a ningú li interessa un borrall ensenyar res, el que s’espera de tu és que siguis capaç de fer-ho bé però ensenyar i aprendre no forma part del procés. Ningú inverteix en un autònom que ven els seus serveis al millor postor. Hi ha excepcions, clar. Però com que en general les persones – valors, qualitats, flaqueses- afegim o restem poc valor en aquest nostre ofici, ningú se n’ocupa.

El que més he trobat a faltar en la meva vida adulta ha estat ser alumne, ser exigit i haver d’esforçar-me. Sempre, ben a mà, resten pels desesperats l’ auto-didactisme i els cursos per correspondència.

Així és com espero aprendre alemany. Escoltant-lo i estudiant pel meu compte. En una ciutat que un cop vençuts tots els tòpics i mites de la germania eficient és definitivament més silenciosa, més apte per anar amb bicicleta, més neta, més verda, més comercialment distribuïda que Barcelona. M’agradaria veure durant dos anys Barcelona sense sol. Amb fred. La gent cremaria containers i se n’adonaria de les condicions a les que està sotmesa.

On viure a Hamburg ha estat el tema principal. De moment per comoditat i per qualitat em quedo amb el pis d’un noi que marxa de viatge. Es tracta d’un pis fantàstic. Dues habitacions, una cuina, tot amb llum natural i uns grans finestrals. A sobre el bloc de pisos té l’avantatge de tenir un punt soviètic. Al barri hi ha algunes cases que et fan recordar perquè la gent treballa tant i es preocupa tant pels diners. Amb diners es poden aconseguir aquelles cases i decorar-les amb un confort sense pretensió que faci que quan et llevis un dissabte i hi passegis descalç pensis “si, ha valgut la pena”. La part negativa és que en 10 setmanes he de tornar a buscar pis. Ja veurem.

Poca cosa més, estic filtrant quines de les coses que tinc al cap i només al cap i que sembla que no es duen mai a terme per una dificultat o una altra val la pena fer. Encara no ho sé. Em sembla que la diversitat d’opcions ha deixat de ser una bona excusa per a la paràlisi. Que ja tinc trenta anys.

Espero que els teus projectes també avancin bé i que siguis capaç de trobar un punt mig entre el que vols fer i el que s’espera de tu. Aprofito per recomanar-te un llibre. Es diu Indignation, l’ha escrit el Phillip Roth; a mi m’ha marcat.

 

Salutacions a tu i els teus,

 

2 pensaments sobre “Carta des d’Hamburg: Mestratge

  1. Ets un mal-parit!! No sabia res de que anessis a marxar tant de temps/definitivament.
    Nomes dir-te q et trobarem molt a faltar, i que es una llastima q la nostra professio deixi marxar a un dels mes valids!! Amb tot el q has escrit avui, ens has donat una gran lliço a tots plegats!!
    Si no trobessis feina del q t agrada, et suggereixo des de la meva humil opinio…nen escriu un llibre, JO ME L LLEGIRE!!!

    Molta sort, un peto moooolt gran i aqui ens tens a molta gent pel q necessitis!!

    Un alumne.

    O. P.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s