UNA PETITA OPORTUNITAT

Les darreres notícies sobre els problemes d’Irlanda, els propers de Portugal i els següents d’Espanya són inquietants.
Espanya ha fet moltes coses malament, potser les pitjors han sigut aquelles relacionades amb creure’s millor i més forta del que era veritat. A això cal afegir-li un món polític absolutament allunyat de la realitat sostingut per una fort partidisme en el si de la societat. Les eleccions espanyoles encara no són com les europees; majoritàriament no s’hi discuteixen els projectes i les persones sinó paradigmes rígids del que en teoria representen els partits. I això no és només culpa de la classe política.

Aquesta mena d’escrits basats en l’admiració (cap a altri) i la desconfiança (vers el propi país) apareixen més fàcilment quan es visiten un parell de ciutats europees. No tenen massa mèrit. La desolació que provoca veure com funciona una ciutat com Amsterdam quan es compara amb Barcelona és molt profunda. No podem negar que aquesta observació es practica sempre sota la mirada tova d’un visitant ocasional, per tant més que grans anàlisis parlem de retalls. La cara de salut de la gent. L’activitat física frenètica. L’orgull, alçada i pulcritud de les classes treballadores. La occidentalització ben  planxada de part de la immigració. L’ elegància no-classista en el vestir i en el moure’s que fa difícil diferenciar qui en guanya mil de qui en guanya cent mil. La netedat. L’ arquitectura lògica i humana. La circulació fluïda o carregada però educada i silenciosa. La presència policial constant, amable, càlida. En bicicleta. Són detalls. Són exageracions basades en prejudicis. Però hi són. Qui ho dubti només cal que es gasti alguns euros en un bitllet d’avió. Passa el mateix a Hamburg. Hi ha, ben segur, retalls menys lluents en aquestes ciutats i en podria parlar i extendre però no varien en absolut el tema a exposar.

Hi ha un aspecte que pot ser un actiu en la recuperació en les civilitzacions del mediterrani europeu- de l’africà no en parlo . El bon humor. Pot semblar una banalitat. És una banalitat. L ‘auto complaença i el estem fotuts però com a mínim s’hi viu bé aquí deuen ser dos dels principals motors de la manca de productivitat. Però. Si fóssim capaços de canalitzar aquesta energia, i això és quelcom que també viatjant es pot veure, que a les nostres societats l’estrès, l’angoixa i la por hi estan relativament poc instal·lades, i que si fóssim capaços de combinar aquesta energia bàsica amb un munt de coses que se l’hi hauria d’afegir podríem triomfar.

Per tal de no deixar el camí massa obert i per tractar de donar una resposta crec que aquests preceptes a afegir serien només 3. Per fer-ho més carn de màrqueting els hi direm les 3R. Racionalitat, Rigor i Responsabilitat. Ara no començarem a parlar d’un altre home o una altra dona, parlem de l’homus mediterranius. Ens agrada sortir, ens agrada riure, ens prenem les coses poc a la valenta, ens agrada l’humor negre, som poc exigents amb nosaltres mateixos i no tenim una memòria excel·lent, som orgullosos en algunes coses i tenim la pell molt dura o molt fina segons l’ anticicló. I la tristesa ens atabala, normalment no hi convivim bé i la volem fora de les nostres vides. Parlo de mi, clar però crec que també parlo de molta gent que ens envolta. Per això les 3R.

Racionalitat en els maleïts horaris. Les botigues poden obrir fins a les 20h però les oficines, distribuïdors, etc que no tanquin al migdia i que pleguin a les sis. I si volem o ho necessitem que hi hagi algú amb qui connectar els Dissabtes. Ens sorprendríem de com aquesta mesura milloraria tant la nostra productivitat com la nostra salut.

Rigor. Si portem les coses fora i treballem com estem acostumats poden riure bastant i nosaltres plorar bastant. Repassem, repetim, no deixem que la impulsivitat es floreixi però siguem capaços de fer millor les coses. una manera seria fer les coses en anglès, ens obligaria a ser més rigorosos i a repassar el que fem ja que no n’estaríem segurs.

Responsabilitat. Volem que ens paguin més , d’acord, doncs acceptem també que ens paguin menys si ho fem malament. Prenguem un cert Risc (ostres una 4a R!) i prenguem també la responsabilitat. Salaris segons productivitat, flexibilitat en els contractes,.
I tot això amb un somriure a la cara.

Un pensament sobre “UNA PETITA OPORTUNITAT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s