Carta des d’Hamburg

Benvolguda Blanca
Els dies a Alemanya han sigut com tots els dies a Alemanya que he tingut fins ara. Intensos. Plujosos i tristos unes hores, plens de cel i de verd unes altres hores. És un país on no m’hi he avorrit mai. Però hi he fet el ridícul varies vegades , potser la més sonada la que va succeir Dimecres a la tarda en una oficina d’Hamburg.
A banda de questions personals, la visita a Alemanya es justificava per unes intensions d’emprenador -com es comprovarà més endavant d’emprenedor inconsistent- relacionades amb la promoció dels nostres artistes de right-to-left. Per aquells miracles de la ciència moderna vaig aconseguir un parell d’entrevistes a agències important a Hamburg. Draft i JWT. Molt grans. Em vaig dutxar , em vaig mirar al mirall i em vaig cridar que podia fer-ho.
El primer xoc és arribar a un edifici que pertany totalment a una empresa. Vull dir, com de gran ha de ser? Quants diners ha de fer aquesta empresa per poder comprar un edifici de sis plantes i fer-lo seu. Doncs uns quants. I aleshores va ser quan el meu jersei de Zara va començar a semblar massa poc. Encara va semblar una mica menys quan dues alemanyes de metre vuitanta, amb aspecte de model i vestuari de model em van ficar a l’ascensor. Suor. Anglès entrabancat.
La art buyer que és amb qui havia concertat l’entrevista i qui decideix a qui li encarreguen les feines en una agència i a qui jo anava anomenant Anita quan en realitat es deia Anika va sorprendre’s un munt quan em va veure arribar. “Where is your book?” Tots els representants de fotògrafs de tot el món van amb un gran book ben editat on ensenyen les fotos. “Well, my partner Jason and I decided not to make a book, is the trend in Hong Kong”. “Well here is not Hong Kong, this is Germany”. Xof.
Des d’aquí tot va anar pitjor. No hi havia connexió a Internet. L’Anika encara amb més incredulitat em va preguntar si havia anat a Hamburg a ensenyar-li una web que ja havia vist i davant meu, mentre li explicava les bondats i aromes dels nostres artistes orientals va cancel·lar la reunió amb els creatius i va dir en alemany una cosa com amateur o patètic. No ho vull recordar.
Al cap de 10 minuts jo ja estava intentant escapar d’allà, excusant-me per haver fet perdre el temps de tots i amb la mirada de l’Anika fixa més sorpresa que hostil però també hostil. Em va donar la mà i em va dir que “next time, please bring something printed and more commercial”.
Jo tenia la cua tant entre les cames que ja no la veia. L’Anika té raó amb tot el que diu i tornaré a Hamburg al Febrer o Març amb un book i ben entrenat. De moment a Hamburg no plou i he vist a la Sofia embarassada.

Records.

Un pensament sobre “Carta des d’Hamburg

  1. Què fort Vargas!!! He rigut molt llegint-lo i imaginan-te en tan desastrosa situació… ja em disculparàs però és un relat molt divertit.
    Ves demanant hora al cirugià plàstic per poder trepitjar aquell edifici novament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s