telenotícies, forma decadent d’informació

fa anys que hi donava voltes. vaig escriure-ho en una forma llarga bastant pesada. ara ho faig breu i gratis. no guanyaré diners omplint paper. potser no està tan malament . post llarg. 7 minuts.

els telenotícies han tingut 50 anys d’èxits i a aquestes alçades la seva influència ja s’ha reduït molt el que no ha impedit que la seva natura i formes condicionés la nostra forma de veure el món.

1. tragèdia
la narrativa audiovisual és molt sensible a les tragèdies. cremades, impactes de bala, riuades, terratrèmols. l’espectador pot pensar que viu en un món ple de desgràcies, injust amb els dèbils, atzarosament cruel amb tothom. el telenotícies contribueix al pessimisme.

2. repetició
els editors de telenotícies tenen al cap el telenotícies abans de començar. una notícia política internacional , una de desgràcies, dues notícies polítiques locals, una notícia econòmica, dues de culturals, esports i una història humana. la realitat no canvia aquesta estructura. de manera que l’espectador s’ha sotmès durant molts anys de la seva vida a repetició. els telenotícies contribueixen a l’esgotament i a la desmotivació ciutadana.

3. seccions
els telenotícies narren les notícies separadament, per seccions, i aparentment sense relació unes amb les altres. això també passa en diaris. però la forma de consum dels diaris- es pot rellegir, es salten aleatòriament les planes, es dóna prioritats a certes seccions- és completament diferent a la forma de consum dels telenotícies: lineal, i invariable . la varietat en les seccions no contribueix a fer-se una idea general del món sinó el contrari; un magma de coses que passen fora de control.

4. anchor
la figura del presentador de notícies és quelcom substantiu en aquesta forma de programa. objectiu, distant però amb capacitat interpretativa o com a mínim introductiva. si ens passessin els clips l’un darrera l’altre l’efecte seria diferent. sovint el presentador augmenta el dramatisme revestit de formalitat. és de fet un recurs dramàtic que contribueix a una visió del món que en primer lloc ens ha de ser explicada, acotada i que cal tractar amb solemnitat plana.

5. declaracions
la televisió- i la forma de narrar notícies que li és pròpia- ha exacerbat el poder de la paraula sobre el poder dels fets. la televisió és un format dolentíssim per ensenyar les obres dels governs. les inauguracions es veuen falses. la majoria d’obres de bon o mal govern no es poden mostrar. així que els polítics han decidit dedicar-se a les declaracions, afirmacions, rèpliques i altres formes verbals adequades a la forma televisiva: breus, incompletes, poc substancials.. i la televisió ha contribuït així al descrèdit de la política.

6. impressions
la televisió té una vocació populista , d’altaveu de tots i de cap alhora. si veiem el nivell mig de declaracions davant de càmeres de televisió sempre hi apareixen els pitjors; els abraonats, els que no hi tenen res a perdre. cada vegada que un reporter busca impressions ciutadanes i que un editor les munta i les presenta la societat se n’ha d’avergonyir. el que hi veiem és el més elemental i el més baix. i el pitjor de tot; és la imatge que el periodista té i vol compartir de les classes populars.

7. interpretacions
el telenotícies no pot emprar les eines del bon periodisme . no pot citar sinó ensenya- de manera que no disposa de les millors fonts. no pot presentar diversos punts de vista, ja que el discurs de telenotícies és unívoc i no contradictori, no té temps per a reflexionar o argumentar. així que practica una forma narrativa pròpia de la literatura de ficció i del narrador omniscient. descriure les intencions dels personatges. ho fa en veu en off, discretament, sobre imatges de gent. i de les intencions no se’n pot fer bon periodisme.

8. causa-efecte
com ja va explicar kuleschov fa molts anys, el llenguatge audiovisual té una natura extraordinàriament causal. posi dues imatges juntes i naturalment una semblarà conseqüència de l’altra. aquesta és la forma de narració preferida pel telenotícies. aquesta també és una eina de manipulació magnífica. els telenotícies d’aquí i d’allà mai n’han renegat. de manera que s’empra a la lleugera per tal de subratllar el punt de vista perquè ara ja és manifest però sempre hi ha una opinió al darrera. i a part de continguts, també s’ha contribuït així a que els ciutadans pensin en la causa-efecte com a forma bàsica d’explicació del món. tot té una causa senzilla i mecànica i si passa A, ha de passar B. afirmar que això és així en les coses de la vida i de l’economia és potser voler afirmar molt.

9. aparença
en l’estadi de consum actual a tots ens ha quedat clar que les imatges que consumim podrien estar organitzades d’una altra manera, que la veu que ens parla podria dir altres coses i provocaria altres reaccions. els telenotícies han sigut tan abusius en la seva manipulació, tan maldestres que han acabat per desprestigiar el propi llenguatge audiovisual. de manera que ara més que abans la gent desconfia naturalment del que veu i del que li expliquen. el telenotícies ha contribuït a la malfiança i a creure que hi ha explicacions ocultes més enllà del que oficialment se’ ns explica.

10. maniqueisme
l’editor de telenotícies va creure necessari que sota la pàtina d’objectivitat hi hagués una diferenciació clara entre les bones i les males notícies. que matin 25 persones a algun lloc és una mala notícia? sí . això no hauria de donar llicència per a valorar-ho tot però així s’ha fet. 5 notícies dolentes, una de de bona; tons, tècniques i muntatges diferents segons vulguem que una notícia sigui bona o dolenta. els telenotícies han contribuït així a consolidar aquesta moral de plastilina de colors on les coses són bones o dolentes i punt.

11. emocionalitat
les idees amb sang entren millor. enlloc de construir un discurs de racionalitat els telenotícies han abusat del sensacionalisme. sensacionalisme de dretes, d’esquerra i apolític; racista, multicultural o aïllat. fossin quin fossin els continguts s’han volgut impregnar d’emoció i així ha acabat. la meitat de la població s’ha abocat a la defensa histèrica dels seus punts de vista, l’altra s’ha instal·lat en el cinisme incrèdul- fart de tantes pujades i baixades de passions.

12. objectivitat
el telenotícies ha volgut fer bandera de l’objectivitat enlloc de fer-ho de la racionalitat. no se’ns pot demanar que no tinguem opinions, se’ns pot exigir que les argumentem i les contraposem. però el discurs del telenotícies no ha estat aquesta; ha revestit els seus punts de vista (legítims però no per això menys manifestos) amb totes les garlandes de l’objectivitat; tons greus, gent amb camisa, seqüències perfectament muntades i lògiques, contraposicions dramàtiques. Hi ha hagut una naturalització del punt de vista enlloc de fer autoanàlisi i intentar traçar límits , s’ha caigut una vegada i una altra en la trampa de voler dir la veritat.

Futur
La gent consumeix notícies per Internet. La gent estructura les seves opinions, busca les fonts directament, ho discuteix. Les limitacions humanes seguiran sent les mateixes; tossuderia, voluntat de manipulació, fe, manca de criteri. Així i tot el telenotícies perdrà la seva posició central. El telenotícies semblava una eina seriosa però ens va infantilitzar , Internet semblava una eina perillosa però ens farà créixer una mica a tots.

Un pensament sobre “telenotícies, forma decadent d’informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s