ESCENA

Volem rodar davant d’una joieria.
Hi entro.
Demano per l’encarregat.
Un senyor , molt senyor baixa després d’uns minuts.
Em dóna la mà. Bullideta.
M’explica les complicacions del negoci de joier. Els perills.
Ho entenc. Marxo.
Truco a l’oficina. No hi ha hagut sort. Insisteix.
Entro a la joieria.
Fan baixar una altra vegada al senyor. Es diu Agustí.
Em diu que ho intentarà. Es grega les mans.
Som uns quants socis, la seguretat en una joieria és fonamental, m’agradaria ajudar-te.
Surto amb una sensació de llàstima per l’home. Deu ser difícil vendre diamants en els temps que corren.
Torno a trucar a la oficina. El meu cap diu que ara puja. L’intentarà convèncer.
Observo.

Lliçó 1:
– Al meu cap li és igual el temps del joier. Li explicat tot. Detalls. Anècdotes. El temps és dels dos i al meu cap li és igual el joier.

Lliçó 2:
– Hi ha varies maneres d’afrontar una situació. En la conversa s’han de deixar totes obertes. Equívocs. Paraules que es deixen anar. És una merda de mercat fenici.

Lliçó 3 i final:
Tot el procés anterior només ha servit per una cosa, se sabia l’objectiu des del principi. Ser capaç de fixar una xifra. La xifra està fixada i ara és decisió del client de pagar-la o no.

El client va dir que pagar aquella morterada per a cobrir un cartell li semblava una barbaritat. Així que el director de Fotografia va haver d’enquadrar d’una altra manera.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s