AUTOANÀLISI

Els autònoms incapaços de generar ingressos i per tant que depenen de les decisions d’altres per a treballar o no, deuen ser els professionals d’Occident que més s’auto-analitzen. Què faig malament? Per què no em truquen? En les èpoques de vaques flaques l’estat de neurosi arriba a uns extrems insans. Davant d’això només hi ha dues possibles opcions.

1) Eliminar la dependència. És a dir, impedir que siguin uns altres quants diners guanyes al mes. No esperar cap trucada. Fer la pròpia empresa.

2) Llaurar una sòlida xarxa de favors i amistats.

3) Aprendre a viure amb la fura. Els autònoms precaris, recorden una mica als fumadors de crack; viuen en una angoixa permanent. Quan tenen feina saben que se’ls hi acaba i han de començar a preveure què passa quan això passi.

Epíleg: Per aquesta – i moltes altres raons- és tan absurda en aquests temps i  injusta per comparació la figura del funcionari amb feina i sou garantits. En una societat atenallada per les pors els funcionaris viuen en una ficció de seguretat sostinguda amb el treball dels inestables. Són una nova casta de baixa noblesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s