DISTORSIONS GENERADES PEL DINER PÚBLIC

Parlem amb la Laia sobre alguns problemes que genera la hiper-activitat de l’administració.

1) Disminució del risc.
Costa pensar en fer una empresa que sigui “de masses” perquè hi ha el perill real que alguna administració decideix en un temps de transformar el servei que ofereix la teva empresa – a canvi de diners- en un servei de tipus públic – a canvi d’impostos i en nom de l’ interès general-.

2. Genolleres
En un sistema amb menys participació pública  hi ha activitats com l’adulació i actituds com la simpatia amb els poderosos i els que prenen les decisions  que també es practiquen. La diferència rau en si el poder d’aquesta gent prové del capital acumulat o del grau a l’administració.

3. Enemistat i necessitat
L’administració pública vol el suficient grau de llibertat econòmic per poder recaptar impostos sense ofegar i prou poca com perquè la seva participació sigui indiscutible. Primer decidim que una indústria és necessària després decidim subvencionar-la, ara ja som imprescindibles.

4. Competitivitat
Qualsevol persona que senti amb l’alegria en que en una agencia de publicitat declaren “hem enganxat un ministeri!” ho entendrà. El diner públic no s’hi mira i fa molt difícil de competir a qui no té entre els seus clients a l’administració. També distorsiona els preus de producció i els costos humans. Qui ha treballat amb recursos il·limitats voldria no tornar mai més a l’economia de mercat.

5. Tombarelles
L’administració pública és un agent que no segueix cap de les normes de mercat ja que assumeix el dèficit com un problema de recaptació i no d’èxit. Per aquesta raó qualsevol decisió que prengui en forma de prohibicions o en forma de participació no segueix cap lògica empresarial. Són dos llenguatges diferents. I a vegades costa d’entendre.

4 pensaments sobre “DISTORSIONS GENERADES PEL DINER PÚBLIC

  1. Surroca president!
    Estàs desaprofitat!!

    Comparteixo amb tu la croada contra una administració hiperdimensionada i intervencionista que si no fos perquè el país encara produeix empresaris tossuts acabaria amb les il·lusions de tots plegats.
    No hi ha dia que no em plantegi fer l’emigrant.

    • De fet el que em sembla sorprenent és que molta gent que no sap cap a on enfocar les seves crítques i que està insatisfeta però no sap perquè si es fixés en l’activitat i en el poder de l’estat potser trobarien una forma d’explicar-ho.

  2. Vaja, llegint el teu post un pot pensar que el millor es privatitzar-ho tot!!
    L’administració ha de regular i controlar l’avaricia iles injusticies del mercat. Una disminució de la seva activitat seria, sense cap lloc a dubtes, molt perjudicial pels interessos dels treballadors!

    • El que passaria no se sap, com no se sap res del que pot passsar en un futur. Igualar privatitzacions amb més problemes pels treballadors és massa fàcil. Aquí hi ha molt estat i hi ha molt atur, per exemple. I hi ha molt estat i també molt clientelisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s