ESTRUCTURA INDUSTRIAL

A Europa s’insisteix en pensar la creativitat audiovisual seguint el model d’autor enlloc de l’industrial. Veiem-ne les diferències. Per posar dos exemples el cinema d’autor americà és Tarantino i la producció de tipus industrial és Mad Men.

1) En el cinema d’autor el productor s’ocupa exclusivament d’aconseguir finançament i gestionar-lo, en l’industrial el productor té un paper decisori en el concepte general de pel·lícula i en què en pot potenciar la seva distribució i rentabilitat.

2) En un el director decideix, en l’altre executa. Executar no pot ser considerat com quelcom menor . Miquel Àngel fou un executor. Josep Pla fou un executor. En una estructura tan complexa i gegantina com una producció audiovisual la centralització del poder pot crear inestabilitat emocional en el director i mal de cap a l’espectador.

3) En les produccions de tipus industrial hi ha rols com el Dissenyador de Producció ( o Director d’Art) amb un rol molt important, també l’Estilista o l’equip de Guió tenen rols de pes. En la direcció hi ha un molt major pes del director de fotografia. Com que el director és el qui mana li dóna molta importància a qui té a prop tot el dia.

4) L’espectador. El problema del cinema industrial pot ser que tracti a l’espectador com un imbècil. El problema del cinema d’autor és que tracti a l’espectador com si no hi fós.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s