DUES POSSIBILITATS

1) El camp del retrat.
Retrat de la gent amb qualitats extraordinàries. En un moment en que el panorama polític i social sembla (només sembla) ple de personatges diminuts valdria la pena de recordar que no. Un bon retrat d’en Joan Solà. Un cop d’ull als ulls de l’ Enric Vila, en Josep Termes, en Lluís Prenafeta, la Tous. El Punsoda, en Sales, en Trias Fargas, en Coromines  ja se’ns han mort i no en vam fer les fotografies necessàries. Per tot tenim fotos de putes i xulos però ben pocs dels fills il·lustres del país. El repte és complexe perquè sovint es tracta de gent seriosa i poc desimbolta. Es tractaria de fer el que intenta fer l’Editorial a Contravent en format fotogràfic.

2) El fotoreportatge.
Hi ha dos camps de denúncia que la fotografia podria copsar i desemmascarar amb força i sense contemplacions. El primer és la vida dissoluta, reposada i ben alimentada dels membres del parlament català, espanyol, europeu. La vida als quarters generals dels partits. El posat d’emperador d’un sots-alcalde de districte. Gràcies a les nostres pors hem creat una cort francesa que viu instal·lada en la irrealitat, un senat romà que s’afarta de raïms mentre generen més i més lleis. Explicat sembla gratuït, fotografiat seria mortífer.
El segon camp de denúncia és el de la ineficàcia administrativa. Les cues, les obres sense acabar, les excavacions que es comencen un dia abans que acabi el termini però que on no s’hi torna a treballar en mesos. Per a aquest tipus de fotografia cal fer seqüències de repetició i paciència.

Un pensament sobre “DUES POSSIBILITATS

  1. Em reconforta llegir coses que penso però que no sé escriure
    1) Si fóssin estrangers ja els tindriem a tots retratadets. Però com que són d’aquí no valen res. No vull ser maniàtic però aqui preferim retratar figures internacionals de mig pèl abans que els nostres gegants.
    Projecte interessantísim Surroca!
    Una altra cosa seria consensuar una llista però d’importants no en falten i em sembla de justícia

    2) M’encanten les teves obsessions.
    El poder que otorguem a personatjes menors dedicats a perpetuar-se en el poder és escandalós. I ho fem cofois de participar en allò que en diem la festa de la democràcia. Doncs jo em cago en la democràcia si aquests són els resultats.

    A més de les obres i l’ineficàcia de la gent que treballa per lo públic s’ha d’afegir el morro que gasten. Parlo per exemple d’un ajuntament de mida mitjana. La quantitat de càrrecs inventats totalment inútils i de gent passejadora de mena sense manies que el vegin pel poble en horari laboral és esfereidora. Per no parlar de la brigada sobredimensionada per absorvir les ànimes en pena del poble.
    I sense oblidar l’existència del petit cacic que segueix influint des de l’ombra en decisions que oh sorpresa sempre li van a favor.
    Llavors un pensa que si la base funciona així fa por pensar com són les altes esferes dels governs.

    Difícil d’il.lustrar però no impossible

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s