DOCUMENTALS FETS

He estat al Docs aquesta setmana. Una experiència agradable.
1) Sense un soci fort que aporti al voltant d’un 30% del teu documental no hi ha projecte. Aquest paper correspon normalment a la televisió nacional. En un sistema públic de televisió el primer deure és el de suportar projectes propis. Per tant , proteccionisme encara.
2) Quan qualsevol televisió suggereix que vol comprar el teu documental ja li ptos psoar una xifra. 3000 euros.
3) Per contradir o per contribuir als tòpics sempre hi ha l’excepció. Andalusia, taifa, protectorat i etc. El millor pitch de totes les sessions ha estat el que ha fet el representant de la “Claqueta Metalica”.
4) Els documentals no necessiten històries que facin llàstima ni emocionals en el sentit ideològic de la paraula. Poden haver-hi documentals d’humor.
5) Algunes cadenes en decadència o caiguda lliure – amb un passat prou gloriós com la coproducció sobre el documental de Mercader- com Arte o Canal+ envien compradors potencials a aquests sidrals més per aparentar que per cap altra cosa. El nivell dels comentaris i la seva “ramploneria” (Dícese del calzado tosco. Vulgar, chabacano; aplicat sovint a certs tipus de defenses centrals de la Lliga espanyola de futbol) farien enrogir l’ oient més ben disposat. Si no tenen diners ni per comprar documentals ni per contractar professionals capaços que no ens facin passar a tots vergonya, si us plau.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s