La xocolata

Fins i tot ens els moments que estic més disposat a reduir les meves 195 lliures d’existència no la puc evitar. No crec que es tracti de cap rastre ancestral que he heredeat des dels temps en que els indis navegaven en canoes mastegant aquelles llavors que els estimulaven els musculs. No m’agrada gens la referencia a la xocolata com a substitut del sexe. Més aviat em sembla un substitut de l’amor. Dels grans sentiments. Quan hom passa alguna època mancat d’aquesta pulsió, sense una tragèdia a la que culpar de la desgana ni una persona amb la que esbravar-se tot culpant-la, la fam de xocolata augmenta, plana. Qui menja xocolata any empeny i si no és bona pel cos segur que no té els efectes catastròfics de l’alcohol o el muesli a l’ànima.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s