mal de cap publicitari

Aquest cap de setmana consumista; nou llit, nou sofà, nou equip de visionat de pel·lícules l’he compeltat amb la reintroducció de la televisió al meu menjador. No en tenia des de feia dos anys. I hi ha coses com una tarda de ressaca aguda ajagut al sofà que hi combinen la mar de bé. He descobert amb horror que els creatius de publicitat segueixen empenyats en aprofundir en el sentimentalisme. Els anuncis d’Endesa i de Repsol en són exemples. La nova cultura europea -brusel·lítica- es caracteritza per preocupar-se per tot però només superficialment essent incapaç d’accpetar el que pot comportar una sol·lució. Birmània substitueix Darfur i Singxuan a Birmània. Surt a les converses, com les vacances o la manera de practicar el sexe oral. Una estoneta, un lament i ja està. Dos anys, tres anys després de parlar dels pobres de l’Àfrica o de l’escalfament global la gent es torna insensible i el cinisme s’imposa sense haver passat en cap moment per la racionalitat. Si com a mínim la publicitat fes de contrapes als telenoitícies pel que fa al to sentimental tindríem algun contrapes. Però sembla que el master en Periodisme de El Pais ha contaminat també les agències de publicitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s