800 anys de novel·les de cavallers

Tot llegint un article sobre novel·les d’Artús, Graal, Percevals i Camelots dos apunts. En primer lloc que l’estovament mental que patim ens fa molt difícil de gaudir i practicar la lectura en vers fins a l’extrem que quasi no entenem el que s’hi diu. Una autèntica llàstima no poder passar una tarda assolellada de Diumenge llegint dempeus els versos de l Tydorel. Clar que això requeriria llegir a un altre ritme, potser amb un diccionari, segur amb una cigarreta. La segona idea és la de repetició, error, semblança, familiaritat, difusió i manteniment de la qualitat en la novel·la. Un gènere que molta gent ha parat de prendre’s seriosament des de que és molt més important el què pensa el personatge que el que fa. A mi particularment em segueix itneressant quan m’expliquen que Melion va convertir-se en llop per tal de caçar un cèrvol, que la seva dona el va traïcionar i que ell va seguri-la fins a Irlanda per tal de revenjar-se. El vet aquí una vegada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s