Mestres i solidesa

La classe continua bastant desorientada i perduda. L’alemany entra al nostre cervell lentament i la gent comença a posar-se nerviosa. Respostes a cegues, certa tensió racial, gent que no s’aixeca del llit perquè no veu sortir el sol. Per sort de tots avui ha vingut una nova professora. No m’he apuntat el seu nom. La professora roca li podríem dir. Una persona que explica perfectament el datiu, que a base de repetició i fermesa ho integra en el cervell tancat d’un ramat afamat, flàccid deu ser capaç de tot. Ha entrat i ja es notava que ella no pensava que estava en una escola social i que per tant ens ha de tractar amb compassió. Ella és mestra; ensenya una llengua antiga i de cultura i nosaltres tenim l’oportunitat d’aprende-la ara amb ella. Volem o no volem. No ens ho demanarà ni s’immutarà si no aprofitem l’oportunitat. Al principi hi ha xivarri, ganyotes. Ella segueix parlant un germànic sec, adult. Algú intenta interrompre. No ho aconsegueix. Ho agafes o no? Vols ser alguna cosa més que un nou vingut, vols ser un ciutadà? Dubtes, mitges beus. Mentre, ella, escriu a la pissarra i dicta baix.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s