Pacifisme

Aquí la gent a la que beu una mica no es posa a parlar de política. La gent es controla. I no parla sense més informació. Però si que hi ha una animada consciència antibèlica. Dura, beligerant. Si tu exhibeixes amb cinisme els arguments dels neocons ells et responen encara amb més duresa i autoritat. La gent no es deixa impressionar gens. M’encanta. Hi ha un excesiva fixació amb el poder de la CIA i els EUA, cert. Però hi ha altres coses molt interessants. Està molt estesa la idea que quasi res mereix cap mort. No els parlis d’enemics de la llibertat perquè comencen amb la llista de països que ningú vol alliberar i no paren. No els parlis d’ètica perquè primer riuen i després responen. Si de veritat creus que els valors d’Occident valen unes guerres perquè no agafes tu una pistola i vas tu a morir enlloc de quedar-te aquí escrivint? A Alemanya quan he volgut ser una mica cínic i polèmic m’he trobat davant amb uns arguments contraris carregats del mateix pragmatisme i mala llet.

I per acabar un parell de comentaris del llibre del Sanchez Ferlosio (si , el pesat del Jarama que segueix sent pesat però suggestiu i molt apreciat pels castellans):

1) Veient un camp ple de morts Napoleó va dir allò de “això ho soluciona una nit de passió a Paris”

2) Per una qüestió teològica el Talmud estableix que si en un judici un acusat és declarat culpable per unanimitat – essent la veu única només divina – seria declarat immediatament innocent. La unanimitat és vista com quelcom negatiu i no positiu.

Advertisements

Un pensament sobre “Pacifisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s